Mare, mareta, marona

Fa dies que penso en aquesta entrada. És una entrada molt especial per explicar la difícil decisió que vaig prendre, juntament amb el David, d’incorporar-me ben aviat a la feina després del naixement de la Carla. Sóc conscient que no en sóc l’única! Som moltes les mares que hem pres aquesta decisió, i és per això que avui vull començar amb una petita dedicatòria a totes aquelles mares treballadores.
Les mares que decideixen deixar de treballar durant un temps, més o menys llarg o fins i tot per sempre, mereixen igualment el meu respecte. Però avui vull dedicar aquestes línies a aquelles mares que, com jo, han pres la decisió de reincorporar-se a la feina quan els seus fills són encara nadons de poques setmanes. Ja sigui per motius econòmics, per exigència de la feina o per considerar-ho més oportú. Aquesta entrada va per vosaltres, perquè jo sé que no ho feu el 100% convençudes, que us heu qüestionat alguna vegada, que heu plorat d’esgotament, sé que no és fàcil llevar-se d’hora al matí (això si heu pogut dormir durant la nit!) i deixar el petit o petita per posar-te la bata de laboratori, el fonendo al coll o la camisa de mudar per anar a la reunió de l’empresa que estàs tirant endavant. No heu de donar cap explicació a ningú del perquè ho heu fet. I no permeteu que us jutgin ni us diguin “mala mare!“. De fet, ara que ho penso, pot semblar que escric aquestes línies per justificar-me, però res més lluny de la realitat! Si mai hagués de justificar-me a algú, aquesta només seria la meva filla la qual, aquells que heu tingut el plaer de conèixer haureu vist que és una nena enormement feliç que sempre té una rialla als llavis.

Molts de vosaltres quan us vau assabentar que estàvem esperant a la Carla vau fer un comentari de l’estil “Ostres! Que bé! A Alemanya podràs gaudir d’una bona baixa maternal“. Doncs bé, per començar, dir-vos que Alemanya té un període de baixa per maternitat més curt que el d’Espanya per la mare. Concretament 98 dies (o 14 setmanes), dels quals 42 (o 6 setmanes) són anteriors al part i obligatòries, encara que et trobis perfectament bé. I aquesta és la baixa maternal que he fet jo: sis setmanes abans i vuit després del part. I la pregunta òbvia és “amb vuit setmanes un nadó ja està preparat per separar-se de la mare?”. Doncs aquesta us la puc respondre jo mateixa, sense necessitat de consultar cap especialista en la matèria (aprofito per dir que n’estic farta de tant especialista i entès en nadons!…apa!, aquí queda la meva crítica a tots els que diuen com ho hem de fer!): Doncs no! Un nadó de vuit setmanes no està preparat per separar-se de la mare. Però un de setze tampoc. Ni la mare. Almenys jo no ho estava. Però ho vam poder compaginar prou bé, amb lactància materna inclosa! Però clar, la situació no era normal. Per començar, jo tenia flexibilitat d’horari. A més, al laboratori hi vaig estar ben poc aquelles setmanes i bàsicament organitzava projectes, escrivia articles, protocols… així doncs, molt més fàcil de fer una pausa en un moment determinat. L’altre punt a favor era que vivíem a tres quilòmetres del meu institut de recerca i per tant, el David i la Carla amb cinc o deu minuts arribaven a la que vam acabar anomenant Stillenpause (pausa per donar el pit). Vaig substituir les Kaffeepause per donar el pit a la Carla i estar una estoneta amb ella i el David. I aquells minuts amb ella em carregaven les piles per a seguir treballant.
Va ser dur, però com veieu, no va ser una reincorporació total i brusca on estava vuit hores (o més!) sense la Carla. A més, ara que ja estem de nou per terres catalanes m’estic prenent un temps per dedicar-lo a ella. Ara té cinc mesos i també em necessita molt.

I respecte al tema de la baixa a Alemanya, dir-vos que abans us he comentat la baixa mínima. Com sabreu, després del part les mares podem fer fins a un any. El sou però, no és del 100%. Si no m’equivoco, és aproximadament un 70% i amb un màxim de 1800 euros, però ho hauria de consultar. El pare també pot gaudir de les mateixes condicions durant un any. A més, a part d’aquests ingressos hi ha altres ajudes mensuals pel naixement, el Kindergeld.

Per últim, quan us penseu dignes de criticar al qui teniu davant, mireu-vos a vosaltres primer. Segur que ho feu perfecte? O simplement, com totes les mares i pares que conec, intenteu fer-ho el millor possible?
Molts ànims a tots els pares i mares!! Els moments durs es veuen immensament recompensats per una rialla, una abraçada, moments de joc… hi ha tanta puresa i sinceritat en els ulls d’un infant!

Mare, mareta, marona… ara sí puc dir que t’entenc. Entenc la manera com m’estimes, entenc com n’ets de feliç quan em veus contenta, i entenc com pateixes per mi.
T’estimo

Anuncis

Una resposta a “Mare, mareta, marona

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s