I de sobte, trontolla el paradís

Fa just quatre anys el David, el Carlos, el Fer, el Salva i jo estàvem nerviosos. Molt nerviosos. I molt emocionats també! Estàvem exhausts però ens sentíem verdaders aventurers a punt d’aconseguir la fita més gran imaginable. Estàvem a dos dies d’arribar al pas de muntanya més alt del món, el punt més alt que nosaltres fins el dia d’avui hem pujat, el Thorung La a 5416 metres. I ni més ni menys que al Nepal, un país que estimem com si fos el nostre. M’atreviria a dir que encara l’estimem més que al nostre país perquè, com a turistes que vam ser, només hi vam veure la cara bonica. Penso que no parlo només per a mi quan dic que fins i tot la polsegosa i caòtica Katmandú té un encant especial. Un país que des del dia que vam posar-hi els peus, ens va captivar. I tal com vaig dir en l’entrada especial que vaig fer en aquest bloc per a explicar el viatge, amb dues vegades que hi hem anat no n’hem tingut prou. Hi tornarem. Hi volem tornar!
Som conscients que per molta gent nepalesa aquelles muntanyes no són precisament un paradís. Allà hi han perdut la vida familiars i amics estimats. La muntanya pot ser tant preciosa com perillosa. I pot ser és injust dir que per nosaltres és el lloc més captivador que hem vist mai, que ens ha transmès una calma i desconnexió com cap altre lloc… però així ho hem sentit. Som tan pesats amb aquest viatge, ens va canviar tant, que tenim claríssim que quan siguem grans serà “l’aventura per excel·lència”. Aquella que els nostres néts (si en tenim!) escoltaran una vegada i una altra.

I avui ens despertem amb aquesta trista notícia:
http://www.lavanguardia.com/sucesos/20150425/54430197230/terremoto-nepal.html
http://www.ara.cat/mon/terratremol-Nepal-Katmandu_0_1345665655.html
El nostre paradís particular trontolla. Ha patit un terratrèmol de quasi 8 graus en l’escala de Richter. De moment, un nombre incalculable de víctimes i destrosses. Un terratrèmol d’aquestes característiques és devastador i més, en un país com Nepal on les infraestructures no estan preparades per suportar aquestes condicions, on els recursos són escassos i l’ajuda triga molt a arribar.
Hem intentat contactar amb els coneguts de la zona i per ara no en tenim notícia. Esperem que ben aviat rebem “bones notícies” i que almenys per a ells, hagi quedat com un ensurt.

I encara que les paraules no serveixin per a aportar solució, el nostre condol a la societat nepalesa. Esperem que les tasques de rascat s’agilitzin. Vull pensar que ha sigut menys del que mostren els mitjans de comunicació però molt em temo que no serà així…

Aquests últims dies hem estat mirant el vídeo del nostre viatge, cadascú a casa seva. I enviant-nos missatges de “pell de gallina”, “sou genials”… Tan de bo ben aviat puguem repetir una experiència similar nois. Va ser brutal!

*** Never End Peace And Love ***

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s