Mirada trista

Hauries de córrer, saltar, i embrutar-te,
però no per fugir d’una gent que t’atemoreix.
Córrer darrere d’una pilota,
saltar la corda,
i embrutar-te amb el fang i la plastilina.

Si plores, que sigui de riure,
Si caus, que sigui perseguint papallones,
Si t’amagues, que sigui jugant a cuit i amagar,
amb els amics, germans i cosins,
al parc i a l’escola.

Voldria netejar-te aquesta mirada trista,
però no sé com fer-ho.
No puc arribar a imaginar el que sents,
la por,
la soledat,
la gana i la set,
el dolor immens d’haver vist el que has vist.

Desitjo que qui t’ha robat la infantesa
canviï les armes per flors,
els crits per música,
l’odi per llibres.
I que quan t’ho hagi donat tot, marxi lluny de tu.

I que aquesta mirada trista pugui veure aviat
la llum del sol que l’escalfa,
el caliu de la gent que l’acull,
l’esperança, il·lusió d’una nova vida.
I ja fa més de quatre anys que va començar…

1 de setembre de 2015
Als milions de nens i nenes que s’han vist involucrats (sense voler-ho) en una guerra absurda…com ho són totes les guerres. A tots els nens i nenes sirians.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s