Últim dia del 2015

Última entrada de l’any després de quatre mesos de silenci. No és cap resum del 2015, simplement quatre línies ràpides de reflexió. Segones festes de Nadal amb la Carla. Encara és petita (quasi un any i cinc mesos) i no ho deu entendre tot. Però ho entengui tot o no, quan el tió va entrar a casa el va cridar amb un gran somriure als llavis! Segurament perquè l’havia vist durant varis dies a l’Escola bressol. Qui sap!? Gràcies per mantenir la màgia, noies!! Estic convençuda que, tot i que quan ens fem grans no recordem els primers anys de … Continua la lectura de Últim dia del 2015

Mirada trista

Hauries de córrer, saltar, i embrutar-te, però no per fugir d’una gent que t’atemoreix. Córrer darrere d’una pilota, saltar la corda, i embrutar-te amb el fang i la plastilina. Si plores, que sigui de riure, Si caus, que sigui perseguint papallones, Si t’amagues, que sigui jugant a cuit i amagar, amb els amics, germans i cosins, al parc i a l’escola. Voldria netejar-te aquesta mirada trista, però no sé com fer-ho. No puc arribar a imaginar el que sents, la por, la soledat, la gana i la set, el dolor immens d’haver vist el que has vist. Desitjo que qui … Continua la lectura de Mirada trista

I de sobte, trontolla el paradís

Fa just quatre anys el David, el Carlos, el Fer, el Salva i jo estàvem nerviosos. Molt nerviosos. I molt emocionats també! Estàvem exhausts però ens sentíem verdaders aventurers a punt d’aconseguir la fita més gran imaginable. Estàvem a dos dies d’arribar al pas de muntanya més alt del món, el punt més alt que nosaltres fins el dia d’avui hem pujat, el Thorung La a 5416 metres. I ni més ni menys que al Nepal, un país que estimem com si fos el nostre. M’atreviria a dir que encara l’estimem més que al nostre país perquè, com a turistes que vam ser, només hi vam veure la cara bonica. Penso … Continua la lectura de I de sobte, trontolla el paradís

Imaginem i millorem

Necessito temps per pair que la societat està podrida. Ho sé. Sé que des de sempre, en tots els temps i èpoques, hi han hagut fets horribles. Sembla que això és el que caracteritza a l’ésser humà, l’espècie racional. Hauríem de revisar el significat d’aquesta paraula. Avui ens despertem amb aquesta notícia: http://endirecto.lavanguardia.com/sucesos/20150420/54430729427/alumno-mata-profesor-ballesta.html I a mi m’horroritza. Sé que no és un fet molt freqüent. Només faltaria! Però fa molt temps que l’educació i la feina de mestre ha deixat de ser una professió vocacional on els mestres transmeten el millor d’ells mateixos. No només coneixements sinó valors. Per què? … Continua la lectura de Imaginem i millorem

SOS ciclistes

SOS és el nom amb el qual es designa el senyal de socors en el codi Morse. I últimament, jo no pararia d’enviar senyals de socors. De fet, estava escrivint una altra entrada que espero no trigar a publicar, quan he començat aquesta. Encara no sé com anomenaré l’entrada que escrivia, però serà alguna cosa de l’estil SOS nens o SOS adolescents. Què està passant a la nostra societat? Com pot ser tan pervers, tan retorçat, tan dolent, tan… l’ésser humà? Aviso que el tema em té molt sensibilitzada i possiblement acabi no escrivint de la millor manera, amb alguna paraula fora … Continua la lectura de SOS ciclistes

Sis mesos de primeres vegades

El primer plor. La primera mirada. Aquella mirada en què, per fi!, ens posem cara, ens veiem per primer cop. Tot i que ja fa mesos que ens coneixem. Les primeres abraçades i els primers petons. Els primers “t’estimo”. Els primers bolquers. Els primers plors nostres (del papa i meus) d’impotència, de cansament feliç, de “no me’n sortiré!”. I al cap de poc, veure com tot va com una seda. La primera nit en blanc pendent d’una “coseta petita”. El primer bany… que relaxant! La primera vacuna. El primer biberó i les primeres farinetes. El primer vol en avió. El segon. El tercer… La … Continua la lectura de Sis mesos de primeres vegades

Mare, mareta, marona

Fa dies que penso en aquesta entrada. És una entrada molt especial per explicar la difícil decisió que vaig prendre, juntament amb el David, d’incorporar-me ben aviat a la feina després del naixement de la Carla. Sóc conscient que no en sóc l’única! Som moltes les mares que hem pres aquesta decisió, i és per això que avui vull començar amb una petita dedicatòria a totes aquelles mares treballadores. Les mares que decideixen deixar de treballar durant un temps, més o menys llarg o fins i tot per sempre, mereixen igualment el meu respecte. Però avui vull dedicar aquestes línies … Continua la lectura de Mare, mareta, marona