– El brot d’Ebola a Guinea

6 d’abril de 2014

Segurament la majoria de vosaltres haurà vist aquests dies per les notícies el brot causat pel virus Ebola a Guinea. Alguns de vosaltres m’heu preguntat “què en penso?”,”què passarà?” o “si les notícies en fan un gra massa”. Doncs bé, primer de tot dir-vos que no sóc cap experta d’Ebola. Sí, he treballat al nivell de bioseguretat 4 (NBS4, el màxim nivell de bioseguretat), però amb altres virus. De fet, el virus d’Ebola o de Marburg (un cosí germà seu) només els he vist durant les pràctiques per a poder treballar a NBS4. Possiblement els meus companys de grup que treballen amb aquest virus podrien donar una informació més detallada. Jo, us en faré una pinzellada, tot i que predir el que passarà em sembla una mica agosarat.

Així doncs, per començar, no em sembla cap exageració parlar d’un brot d’una magnitud important quan a dia 3 d’abril, el nombre de casos enregistrats era de 134 dels quals, 84 han sigut mortals. Els casos s’han detectat principalment a les ciutats del sud de Guinea: Gueckedou, Macenta, Kissidougou i la capital Conakry.

Com que la informació bàsica del virus i la malaltia la podeu trobar ràpidament posant-ho al Google (buscant-ho a revistes científiques aquells que en vulgueu una opinió més científica), només us comentaré quatre detalls curiosos del virus, perquè us en feu una idea general:

• El virus d’Ebola es va descriure per primera vegada el 1976 quan es van donar dos brots simultanis a Sudan i a la República del Congo. El segon cas es va produir en un poble situat vora el riu Ebola, d’aquí el nom de la malaltia. Penso que en alguna de les entrades ja us vaig explicar que molts dels virus d’alta patogenicitat reben el nom del lloc on han sigut aïllats per primera vegada.
• Probablement d’alguna classe de biologia de fa anys recordareu que els organismes vius es classifiquen segons: regne, fílum, classe, ordre, família, gènere i espècie. També es pot parlar de subfamília, subespècie… Doncs bé, el nostre protagonista d’avui pertany a la família Filoviridae (filovirus, per la seva forma filamentosa quan els observem al microscopi electrònic). Dins d’aquesta família hi trobem els gèneres Ebolavirus, Marburgvirus (aïllat per primera vegada aquí a Marburg) i el Cuevavirus (aquest va ser descobert a la Cova de Lloviu, a Astúries).
• El virus de l’Ebola és l’agent etiològic (causant) de la malaltia que es coneixia com febre hemorràgica Ebola i que, actualment se l’anomena simplement malaltia causada pel virus Ebola (Ebola virus disease, EVD).
• Els brots de EVD tenen una taxa de mortalitat de fins al 90%!! I succeeixen principalment en pobles remots d’Àfrica Central i Oest, a prop de boscos tropicals.
• El virus es transmet als humans a través d’animals salvatges i es dissemina entre la població a través de la transmissió home-home.
• Els ratpenats frugívors (Fruit bats) de la família Pteropodidae s’han considerat com a hoste natural del virus d’Ebola. Algún dia us parlaré d’aquests curiosos animalons… a mi, científicament em tenen captivada. Com pot ser que siguin portadors de tantes malalties però que no les pateixin? Estudiar el seu sistem immunològic (les seves defenses) pot ser la clau i la resposta a moltes preguntes.
• I el que probablement sabreu és que no hi ha cap tractament específic o vacuna per a humans o animals front al virus Ebola. És per això que es classifica com a un patogen de risc 4.

El Laboratori Mòbil Europeu ja fa uns dies que està a Guinea per a recollir mostres, ajudar en el diagnòstic d’aquestes mostres, intentar descobrir-ne l’origen… L’Institut de Virologia de Marburg fa poc que forma part d’aquest laboratori Europeu que vindria a ser com la CDC (Centers for Disease Control and Prevention, l’agència del Departament de Salut i Serveis Humans dels Estats Units) però aquí Europa. De totes maneres, el personal de l’Institut hi intervindrà activament en cas de requerir una segona ronda de personal. És a dir, molt probablement, i a causa de l’increment diari de casos, d’aquí a uns dies s’informarà el segon equip (format per professionals de diversos països europeus) que hauran d’anar cap a les zones dels brots a donar el relleu al primer grup. Perquè els grups poden estar un màxim de tres setmanes a les sortides de camp.

Suposo que en els propers dies anirem sentint a parlar de l’evolució del virus. Esperem que ben aviat es controli el brot i no haguem de lamentar més baixes.