El MERS-CoV i models animals

30 de juliol de 2015

Hi ha una part molt important de la feina d’un científic que és divulgar la ciència. Moltes vegades, i per manca de temps, és difícil dedicar uns minuts a aquesta tasca. Tot i que lapololapolo no és un blog científic, vaig voler dedicar-ne una part a fer una mica de divulgació d’alguns temes que m’interessen, i és la meva responsabilitat seguir cuidant aquest apartat!
Avui li torna a tocar el torn al MERSCoV. El passat 13 de novembre de 2013 vaig fer una primera entrada a l’apartat de “la meva ciencia” sobre aquest virus (Un Nou coronaviurs). Vaig dedicar-li dos anys d’estudi a Alemanya i ara, continuo la investigació d’aquest virus al CReSA. Penso doncs, que bé es mereix que en torni a parlar.

Amb aquests quasi dos anys que han passat des que vaig escriure l’entrada s’han fet importants descobriments. Per començar, s’ha establert dos models animals en ratolins: el primer, mitjançant la transducció del receptor humà del virus; el segon, desenvolupant ratolins transgènics. Com ja he comentat alguna altra vegada, tenir un model animal per a estudiar agents patògens tals com virus és importantíssim: ens permet poder conèixer amb profunditat el virus i la malaltia que provoquen i, per tant, facilitar la recerca d’un bon tractament i/o vacuna.

Què vol dir que es va fer una transducció del receptor humà en ratolins?
Doncs bé, el 2013 en Raj i els seus col·laboradors van descriure el receptor que feia servir el virus MERSCoV per a infectar les cèl·lules humanes, anomenat DPP4 (Raj et al., 2013). És important saber que la primera etapa de la infecció d’un virus és la unió i penetració d’aquest virus a la cèl·lula hoste. Per això, una determinada proteïna del virus (spike protein, en el cas de MERS) s’uneix als receptors de la membrana cel·lular de l’hoste (DPP4).
Es va veure però, que els rosegadors (com ratolins i hàmsters), tot i tenir DPP4 no eren susceptibles a la infecció pel virus MERSCoV; és a dir, no es podien fer servir per a la cerca de vacunes i tractaments per combatre al virus perquè no manifestaven la malaltia. Almenys, no en la seva forma natural. El seu receptor DPP4 difereix bastant de l’humà i aquest fet podia ser el causant de la resistència a la infecció. Així va ser com el grup liderat per Perlman va desenvolupar un model de ratolí mitjançant la transducció amb adenovirus del receptor humà DPP4 (hDPP4) (Zhao et al., 2014).

I, què significa la transducció?
La transducció és una tècnica mitjançant la qual s’introdueix material genètic exogen (el receptor DPP4) utilitzant un virus com a vector (adenovirus).
El que es va fer en els ratolins va ser inocular-los via intranasal amb l’adenovirus que portava el receptor hDPP4. Pels animals és una tècnica totalment innòcua, dura pocs segons i és indolora.

I els animals transgènics?
Aquest any 2015, un altre grup ha generat ratolins transgènics pel hDPP4 (Agrawal et al., 2015). La diferència amb la transducció és que en els animals transgènics se’ls ha modificat el material genètic mitjançant enginyeria genètica. És un procés més llarg però més estable, perquè els animals als quals se’ls fa la transducció, manifesten el receptor de manera transitòria.

Altres models animals
Com en molts virus d’alta patogenicitat els primats no humans són un bon model d’infecció. No obstant això, per temes ètics, cal reduir l’ús d’aquests animals i, si és necessari, només emprar-los per a la fase final del desenvolupament del producte (vacuna o tractament).
També s’han fet proves experimentals amb dromedaris perquè es van descriure com a possibles reservoris naturals del MERSCoV. La detecció de l’hoste reservori és important perquè és l’hoste de llarg termini d’un patogen que causa una malaltia infecciosa que pot ser zoonòtica (que passa als humans).
Estudiar-ne el reservori del MERSCoV és la clau per a determinar el cicle del virus i poder establir pautes de prevenció i tractament.

Com sempre, caldrà esperar per veure com va evolucionant la malaltia. Actualment, el MERS-CoV ha sigut el responsable d’un total de 1.368 casos i 490 morts, i s’ha identificat en un total de 23 països.

REFERÈNCIES:
  • Agrawal, A.S., Garron, T., Tao, X., Peng, B-H., Wakamiya, M., Chan, T-S., Couch, R.B., Tseng, C.K., 2015. Generation of a transgenic mouse model of Middle East respiratory syndrome coronavirus infection and disease. J. Virol., 89:3659 –3670.
  • Raj, V.S., Mou, H., Smits, S.L., Dekkers, D.H., Müller, M.A., Dijkman, R., Muth, D., Demmers, J.A., Zaki, A., Fouchier, R.A., Thiel, V., Drosten, C., Rottier, P.J., Osterhaus, A.D., Bosch, B.J., Haagmans, B.L., 2013. Dipeptidyl peptidase 4 is a functional receptor for the emerging human coronavirus-EMC. Nature, 495(7440), 251-254.
  • Zhao, J., Li, K., Wohlford-Lenane, C., Agnihothramn, S.S., Fett, C., Zhao, J., Gale, M.J. Jr., Baric, R.S.,Enjuanes, L., Gallagher, T., McCray, P.B. Jr., Perlman, S., 2014. Rapid generation of a mouse model for Middle East respiratory syndrome. Proc. Natl. Acad. Sci. U S A., 111(13), 4970-4975.

Anuncis

2 respostes a “El MERS-CoV i models animals

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s