L’any de l’Ebola

9 d’octubre de 2014

Després de veure la situació del brot d’Ebola i l’actuació del nostre país he sentit la necessitat de fer aquesta entrada. La majoria (per no dir tots) esteu al cas de l’Ebola; més o menys informats, però segur que n’heu sentit a parlar als diaris, internet, telenotícies… Últimament tot en va ple, així que tampoc faré una descripció cronològica de tots els fets. He llegit opinions de tot tipus. Hi ha qui critica el ressò mediàtic que se li està donant a aquest virus perquè al món moren moltes més persones per altres malalties (tuberculosi, malària, sida…) i també per falta de recursos i aliments. I sembla que només ens preocupem per l’Ebola perquè pot afectar els països desenvolupats. Doncs bé, no hi estic del tot d’acord. Penso que parlar i preocupar-se per una malaltia no exclou les altres. Almenys, no per a la comunitat científica, us ho asseguro. Per a mi, tot el que sigui informar a la gent i conscienciar de la situació i de com cal actuar (a vegades, la millor actuació és no fer res!) em sembla perfecte. Aquest és el brot d’Ebola més gran fins ara i això fa estar en alerta a la societat i als científics d’arreu del món. Però això no vol dir que ens oblidem de la resta de malalties.

El març d’aquest any ProMed publicava que el brot de febres hemorràgiques a Guinea era causat pel virus d’Ebola (http://www.promedmail.org/direct.php?id=2349696). Uns mesos més tard, a principis d’agost, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va declarar l’alerta internacional pel virus Ebola, ja que la situació empitjorava. Podeu consultar-ho a l’entrada que vaig fer: https://lapololapolo.wordpress.com/la-meva-ciencia/informacio-recent-sobre-el-brot-debola/. I si fa unes setmanes s’explicava la ràpida disseminació del virus bàsicament per les pobres condicions sanitàries dels països africans afectats, la cultura i tradicions de la seva gent… ara podem afegir que la imprudència ha sigut el passaport que ha fet servir l’Ebola per a saltar de continent. Tot i que avaluar els protocols que s’han seguit un cop n’hem vist les conseqüències és la postura fàcil (ja sabeu… “Un cop li has vist el cul, és fàcil dir si és mascle o femella”), està clar que no s’ha actuat correctament. Personalment no penso que el problema sigui haver traslladat un o dos pacients cap a Madrid. Altres països, entre ells Alemanya, ho han fet i no ha passat res. Quina és la diferència? Doncs les instal·lacions, la formació del personal i perquè no, una mica d’humilitat. És a dir, si no saps com afrontar un cas d’aquestes dimensions, no juguis a metges i infermeres. Una de les condicions de l’ésser humà és que cometem errors i, perquè no?!, aquests són necessaris per a l’aprenentatge i evolució. Però quan els errors que es cometen posen en risc vides (humans o animals) i són del tot evitables perquè hi ha unes pautes clarament definides de com actuar, és imperdonable.

Com us deia, la setmana passada va arribar a Frankfurt un pacient infectat amb Ebola. Es va diagnosticar a Àfrica i es va traslladar a l’hospital Universitari de Frankfurt (Universitäts Klinikum Frankfurt). Tot i que no hi ha cap tractament per a l’Ebola, la teràpia consisteix en tractar els símptomes hidratant al pacient, controlant les funcions circulatòries i respiratòries…i això és el que estan fent. Com que no tinc tota la informació de com es van prendre les decisions a Espanya per a portar els pacients, ni de com es va condicionar l’Hospital Carlos III per a fer front a pacients infectats amb un virus del nivell 4, ni tampoc de la formació que van rebre els professionals sanitaris, em limitaré a descriure breument els recursos econòmics (instal·lacions, equips…) i humans dels quals s’hauria de disposar per a fer front a un cas així:

– Per a rebre un pacient infectat amb el virus d’Ebola, l’Hospital ha d’estar preparat i condicionat per a treballar amb un patogen de nivell 4. No només cal aïllar una habitació o una planta. És important escriure i seguir un pla d’actuació i seguir unes mesures de seguretat molt estrictes. Com per exemple, cal tenir ben clar: Quins són els passos a seguir quan arribi el pacient? Quines són les persones responsables de monitoritzar les constants del pacient? Com es tracta el material de rebuig (guants, roba, paper…)? Hi ha un tractament especial de líquids? I l’aire, es filtra? Hi ha uns filtres especials? Quin material està permès utilitzar? Com es desinfecten les superfícies i el material utilitzat?…
– La correcta FORMACIÓ de TOT el personal que estarà en contacte amb el pacient. Us posaré el meu cas com a exemple perquè veieu com hauria de ser d’estricte la formació. Per a treballar en el laboratori de bioseguretat 4 (NBS-4) de la Universitat de Marburg vaig haver de fer 16 hores d’aprenentatge teòric amb el màxim responsable de NBS-4, una part pràctica de funcionament i treball amb l’equip de protecció personal i 20 entrades supervisades a NBS-4 (0 40 hores). Tot això, abans de començar a treballar independentment. A més, heu de tenir en compte que prèviament havia treballat en un NBS-3 + al Centre de Recerca en Sanitat Animal (CReSA), en el qual, les mesures de seguretat són també molt estrictes.
Doncs ja veu Sr. Rodríguez, conseller de Sanitat de la Comunitat de Madrid, sí que cal una formació prèvia per a treballar en un NBS-4.
– El material a utilitzar ha de ser molt específic. Per a assegurar la seguretat dels treballadors, l’equip de protecció personal (EPP) ha de ser impermeable. De nou, us explico el EPP que utilitzem a Marburg. La roba de carrer te la treus. Bé, la roba, les sabates, les arracades… TOT! I et vesteixes amb un pijama que només s’utilitza per a NBS-4, mitjons, guants i gorro (opcional). Seguidament et poses el traje específic i impermeable. Aquest traje té uns guants especials que has de canviar cada mes o si es fan malbé, i unes botes. Tot manté una hermeticitat que es comprova amb un test de pressió del traje. Per últim, et poses uns altres guants al damunt. Aquests són els que aniràs canviant sovint i sempre que s’embrutin.
– La col·laboració amb altres centres especialitzats és imprescindible. L’Hospital de Frankfurt treballa en col.laboració amb el meu grup, el grup del Prof. Dr. Becker de l’Institut de Virologia de la Philipps Universitat. Aquí es reben mostres per fer-ne el diagnòstic del pacient.
– L’estat de Hessen dóna suport econòmic al NBS-4 de Marburg (uns 175.00 euros anuals, aproximadament). A més, el 2001 es van invertir uns 1.5 milions d’euros per a construir la sala d’aïllament a l’Hospital Universitari de Frankfurt. És molt important tenir un finançament continu que garanteixi el correcte desenvolupament i funcionament de les instal·lalcions. Si no existeix, doncs el que deia al principi, una mica d’humilitat i reconèixer que no es pot dur a terme una acció de tal envergadura.
– El cos de bombers, les autoritats sanitàries, l’oficina general d’epidemiologia i l’Hospital en qüestió han de treballar junts i de manera eficaç.
– La ciutat en qüestió (Frankfurt o Madrid) hauria de posar una línia telefònica per a informar els ciutadans sobre l’ebola.

La meva conclusió de tot plegat és que cal informar i formar. I tenir recursos, evidentment! Això és el que es procura fer a l’Àfrica i això és el que hauríem de fer aquí. El cas de la infermera de Madrid és un exemple de gestió mal feta, incompatibilitat (que dimiteixi qui hagi de dimitir: consellers, ministres… però acceptant els errors, no deixant el problema per al proper que vingui!); i no em cansaré de dir-ho, també hi ha hagut una manca d’humilitat. Però permeteu-me que us digui també, que els professionals sanitaris que treballen en casos així són voluntaris, ningú els obliga a fer-ho i haurien de ser responsables també de les seves accions. La infermera és una professional sanitaria i hauria de saber que amb uns guants contaminats (o potencialment contaminats) no hauria de tocar res sense una prèvia descontaminació. I en cas d’accident, el primer que cal fer és avisar a les autoritats (in-)competents (el parèntesi no més cal llegir-lo si pensem en Espanya, així ho han demostrat) i iniciar una quarantena.

El tema del gos de la infermera, el deixo per un altre dia. Com a veterinària m’indigna que hi hagi gent que tingui tan poc respecte pels animals. Com a investigadora, no em puc creure que no hagin pensat en el valor científic de l’animal. Com a persona, em repugna tenir polítics que puguin decidir coses tan importants sense tenir-ne ni la menor idea.

I, tot i que per a mi el 2014 serà sempre l’any de la Carla, està clar que l’Ebola està agafant molt de protagonisme en el món científic i social. Esperem que ben aviat es pugui controlar aquest virus.

**Aprofito per recomanar-vos un dels blogs que segueixo i que està inclòs dins la pestanya els meus blogs preferits. http://www.madrimasd.org/blogs/virusemergentes/ **

Anuncis

10 respostes a “L’any de l’Ebola

  1. Gràcies nena per les explicacions tècniques, la veritat és que jo com a metge no estic pas formada en actuació davant d un virus com aquest. I em refereixo a formació en seguretat pel pacient, de què cal fer amb els rebutjos…
    Només una cosa si que no estic d acord; jo penso que no s’haurien d’haver traslladat els misoners. Crec que és més una decisió política que no pas humana o de ganes d ajut, més que res pq amb els diners invertits amb la repatriació s ‘haurien pogut fer moltes coses en els països on l Èbola està matant cada dia més de 250 persones (i les que no es poden contar pq moren en llocs sense cobertura sanitaria). Així que dexem-nos d hipocresia pq l.Èbola ens preocupa ara pq el tenim a “casa” el més d març quan va començar el brot no en sentiem ni a parlar.
    Una abraçada nena que ja tinc ganes que tornis a veure si els poses a ralla jeje. Petonas

    1. si em deixen posar-los a ralla, t’ho prometo que ho faré 😉
      Si, tens raó amb el tema dels diners i portar als malalts. Simplement, volia dir que si les coses es fan bé, aquest “no ha de ser el problema. A més, no em vull posar en temes de política (tot i que els he deixat una mica a caldo, que s’ho mereixen! bé, massa poc he dit!)

  2. Gràcies Júlia! Simplement genial! Sembla mentida com una cosa tan complicada pot estar explicada tan i tan bé pels que no n’entenem! No puc deixar de compartir-ho!
    Tan de bo ho llegís molta gent!
    Petons als tres!

  3. Nena gràcies per explicar-ho tant bé. Penso que ho podries enviar algún diari del pais, Vanguardia, Ara….val molt la pena, que la gent ho llegeixi. Es d’agrair tanta claredat, però si,dones poca canya als politics més canya són uns incompetens i uns prepotens, la seva incultura i arrogancia fa molt mal.
    Molts petonets a tots tres.
    Esperan Nadal per retrovar-nos.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s