Aquest cop en venim tres!

Fa tres setmanes (com passa el temps!) vam agafar el nostre particular pont aeri Marburg-Olesa. Aquest cop però, el viatge era molt més especial: era la primera vegada que la Carla pujava a un avió i visitava Catalunya. Quan estava embarassada vam volar un parell o tres de vegades, però la Carla viatjava de polissó dins meu, no compta! Jo no parava de repetir-me “Quins nervis! Què farà la Carla a l’avió? Tot just té 7 setmanes! Serà massa petita per viatjar? Es cansarà?”. La resposta la teniu a la foto que adjunto a continuació, penso que sobren les paraules. … Continua la lectura de Aquest cop en venim tres!

** Somnia sempre amb dracs **

Ja fa una pila de dies que no escric res. Això de ser mare ha trasbalsat el meu món! No és que no tingui temps, és que l’inverteixo de manera diferent. I avui l’entrada va d’això precisament, de la maternitat (i la paternitat! Que no és fàcil ser pare!). Hi ha una pila de llibres i de pàgines web que ens expliquen com és l’embaràs, què és millor pel nostre nadó i per nosaltres, com hem d’actuar… Estar informats per un esdeveniment tan important pot ser d’utilitat, sobretot per a pares primerencs com nosaltres. Però per molts llibres i per molt … Continua la lectura de ** Somnia sempre amb dracs **

Setmaneta per terres catalanes

Les mones, l’aniversari de la Natàlia, Sant Jordi, la Trailwalker d’Intermón Oxfam, el bateig de la Queralt, sopars, dinars, berenars i esmorzars… i algun tema “burocràtic”. Vist així sembla evident perquè la setmana va passar volant! Com sempre, amb fotos i alguna explicació, intentaré resumir els dies que vam passar a terres catalanes, del 19 al 28 d’abril. De fet, es poden resumir amb poques paraules: família, amics, alegria i “Oh, nena! Quina panxa que fas!”. Però començant pel principi… vam arribar dissabte al vespre i diumenge ja teníem el primer “esdeveniment social”: l’aniversari de la petita Natàlia (4 anys … Continua la lectura de Setmaneta per terres catalanes

Pont aeri Olesa-Marburg

Quart cop que tenim els papes per aquí, d’aquí el nom de l’entrada d’avui. El cap de setmana passat van tornar a fer les maletes, a carregar-les de coses que ens volien portar (no sé pas com tornarem el dia que nosaltres fem les maletes per tornar definitivament cap a casa!) i cap a l’aeroport s’ha dit! Gràcies tiet i Magda per fer de taxistes. Ja es coneixen Marburg i els voltants prou bé, així que havíem de pensar alguna cosa diferent. Per començar, divendres arribant de l’aeroport vam anar al pavelló de l’estadi de Marburg perquè feien una cerimònia … Continua la lectura de Pont aeri Olesa-Marburg

Lahntallauf Halbmarathon, una mitja Marató a “casa”

Avui, amb un sol esplèndid, tot i que amb una miqueta de fred, el David ha tornat a proclamar-se campió de la mitja Marató de la Lahntallauf de Marburg. Ja és el segon any consecutiu! A més, no he estat sola animant. El Joan i la Mar han agafat les seves bicicletes i s’han apuntat a veure al David i l’ambient d’atletisme. És un circuit molt bonic i que l’acostumem a fer en bicicleta o passejant, ja que voreja el riu Lahn (d’aquí el nom de la cursa). El David s’està preparant per l’ironman de Roth d’aquest juliol, i aquest ha … Continua la lectura de Lahntallauf Halbmarathon, una mitja Marató a “casa”

Comença la primavera perquè ho diu la meva orquídia!

Després d’estar pensant cada dia ‘no pot ser, segur que demà neva’, però no, ni rastre de neu! I veient que ja s’està acabant el mes de febrer, podem dir amb tota convicció que aquest hivern ha sigut de temperatures molt suaus… Res a veure amb el passat! Encara pot ser que tinguem alguna sorpresa, però després d’haver passat els quatre mesos més freds (de novembre a febrer), aquest ja no pot ser un hivern tan llarg, fred i dur com el que ens va donar la benvinguda a Alemanya. I ho estem gaudint! La neu deixa un paisatge preciós, … Continua la lectura de Comença la primavera perquè ho diu la meva orquídia!

Per molts anys Julieta!

Avui fas tres anys Júlia! Que gran ja! I els tiets no hem pogut venir… Ni t’imagines com ens agradaria ser a casa teva ara mateix, jugant amb tu, la Natàlia, l’Alba i la Queralt. I el Marc, que també ha vingut, oi? I amb els globus tan txulos que has posat per casa. Haurem d’esperar a setmana santa. Llavors si que tindrem temps per jugar i riure. Però d’alguna manera hi hem volgut ser. Vam encarregar a la Kika cakes (veure els meus blogs preferits) que et fés un pastís ben bonic i, sobretot, que hi hagués un elefantet … Continua la lectura de Per molts anys Julieta!