El meu sostre del món es troba a 5.416 metres, al Nepal

Jo sóc de les que pensa que la gent que passa pel teu camí influeix molt, per bé o per malament, en el teu caràcter. Fins i tot aquelles persones que han compartit amb tu uns pocs dies o unes poques hores. D’alguna manera, et canvien. I què me’n dieu de la gent que, sense saber ben bé perquè, és capaç de treure’t el millor de tu; arribant a sorprendre’t per aquell feeling especial que es crea? També hi ha els individus que treuen el pitjor d’un mateix, però per aquests, no vull perdre ni un sol minut.
Doncs el mateix passa amb els llocs que un visita o on viu una temporada. I també amb els fets i esdeveniments que es van succeint durant la vida. Un lloc, la seva gent, la seva cultura, les olors i colors… Deixen rastre en un mateix. A vegades costa veure-ho i només te n’adones quan ha passat un temps, mirant fotografies i recordant com t’ha canviat aquella setmana, aquells 21 dies o aquells mesos/anys en un altre indret.

Nepal, sens dubte, em va canviar. I ara no vull semblar mística, però la sensació que he tingut en trepitjar el país les dues vegades que hi he estat és indescriptible amb paraules. Però ho intentaré! Sempre que arribem a un altre país ens envaeix una sensació d’aventura, de ganes de descobrir tots els racons, de viure’l al màxim intentant entendre una cultura nova. Amb el Nepal, la sensació era ambigua. Per una banda vaig sentir aquesta emoció i les sensacions que us deia, però per l’altre, és com si ja hagués estat en aquell lloc. Com si jo ja hagués viscut al Nepal però no recordés els racons i els hagués de redescobrir. I sobretot, una sensació de pau immensa, una sensació de “si no tingués unes arrels tan fortes a Catalunya, segurament aquest seria el meu lloc”. Crec que fins i tot en la caòtica ciutat de Katmandú em vaig sentir molt tranquil·la, com si el món s’hagués aturat per mi, perquè gaudís de cada instant. Però la sensació més bèstia va ser en la nostra ruta, envoltada de vuit mils per totes bandes. No puc ni imaginar-me que senten els alpinistes que tornen any rere any per a fer una nova ruta. Tot i que també us dic que l’alpinisme mai m’ha cridat l’atenció. Caminar per rutes més o menys difícils m’encanta, però l’alpinisme i l’escalada són paraules majors per a mi.

IMG_0065.JPG

Us explicaré la segona vegada que vam visitar el Nepal, el 2011, perquè el 2009 només vam fer una petita ruta, un primer contacte que va servir per adonar-nos de la força que té aquest país i la capacitat per “atrapar-nos”.

IMG_0056
Benvinguts al Nepal!

A l’abril de 2011, 5 amics vam decidir emprendre una aventura al país on la pau i l’amor són infinits, mai “acaben” (Never End Peace And Love). L’amor i la pau que transmeten aquelles muntanyes. Amb una motxilla ben grossa a l’esquena cadascun el Carlos, el David, el Fer, el Salva i jo vam agafar l’avió que ens portaria a la nostra aventura.

Ruta:
– de Kathmandú a Dumre, i de Dumre a Besisahar. Fem els permisos obligatoris per a poder fer trekking al Nepal. Possiblement no caldria guia per a la ruta, però nosaltres n’aconsellem. Primer, perquè ells es guanyen la vida amb això i segon, perquè la primera vegada vam conèixer al Kul i ens va agradar molt, ens explica moltes coses de la cultura i de la seva gent. Així doncs, tornem a contactar amb ell.
– de Besisahar (820m) a Ghermu (1.130m)
– de Ghermu (1.130m) a Khotro. Aquest dia tenim un bon ensurt! A mitja ruta hem de parar una estona en una mena de refugi-cova perquè han de fer una explosió a la muntanya per a construir una carretera.
– de Khotro a Chame (2.710m)
– de Chame (2.710m) a Ghyaru (3.730m)
– de Ghyaru (3.730m) a Khangsar. Quin fred que fa! Tant, que dormim amb la roba d’abrigar posada, fins i tot amb gorro!! I al matí celebrem el Sant Jordi amb més alçada que he celebrat mai!

IMG_0063
El Sant Jordi amb més altitud que hem celebrat mai.
IMG_0058
Els llaços de l’amistat es fan més forts 😉

– de Khangsar a Tilicho lake (4.919m) i tornada a Khangsar. Planegem excursió al Tilicho lake per a fer adaptació a l’alçada. Tot i això, el David té alguns problemes de mal d’altura i jo estic molt cansada (és una excursió molt llarga) així que ens quedem a uns quants metres d’arribar-hi. El Fer, el Salva, el Carlos i el Kul hi arriben i el llac està gelat. Nosaltres decidim fer mitja volta. Cal conèixer els senyals que et dóna el teu cos per a saber fer mitja volta a temps!
– de Khangsar a Yak Karka (4.050)
– de Yak Karka (4.050m) a Thorong Phedi. Arribem al Thorong base camp, a 4.540 metres. Deixem les motxilles i pugem al High Camp (4.850m) per a fer una adaptació. Tornem a dormir a Thorong base camp. Fer una bona adaptació és molt important!
– avui fem el cim!! Ens llevem ben d’hora ben d’hora…

IMG_0059
La pujada cap al nostre objectiu final
IMG_0067
a 5.416 metres. Estem molt contents d’haver fet el cim!

Pugem a Thorong La pass (5.416 m). Estem molt contents i emocionats però no hi estem massa estona. La muntanya pot ser molt perillosa i encara més si avança el dia. Així doncs, fem camí de baixada cap a Muktinath (3.800m). Baixant passo una mala estona, el cansament em passa factura. Sort dels fantàstics companys de viatge que em donen suport!
– de Muktinath (3.800m) a Marpha (2.670m)

IMG_0062
L’expedició!

– de Marpha (2.670m) a Ghasa (2.010m)
– de Ghasa (2.010m) a Tatopani (2.600m)
– de Tatopani (1.200m) a Ghorepani (2.874m).
Pugem al Poonhill (3.210 m), quines vistes!
– de Ghorepani (2.874) a Birethanti (1.050m).
Bus fins a Pokhara i, finalment, el nostre viatge acaba a Katmandú.

IMG_0069
Vistes des del Poon Hill

M’agrada compartir una part de l’experiència. La ruta l’he explicat de manera molt resumida. Però ni les meves paraules, ni les fotos, ni el vídeo que vam fer podran tranmetre el que vam viure allà. Espero però que, d’alguna manera, amb aquesta entrada us hagi pogut explicar les emocions del viatge.

El motiu d’haver-hi anat ‘només’ dues vegades al Nepal és perquè ens agrada descobrir llocs nous. Llocs que també ens han fascinat. Però quan el que busques és desconnectar de tot i t’agrada la muntanya, el Nepal és un lloc ideal. I si et planteges un repte i l’assoleixes, la satisfacció és encara més gran. No cal que sigui un repte fascinant, impossible per a la majoria. Cadascú que es posi els seus reptes a la vida: físics, intel.lectuals, espirituals… I els intenti assolir. El camí fins a ells és la millor part. La recompensa final, la cirereta del pastís!

Així doncs i, tot i que el món té una pila de racons increïbles, si em perdo, podeu començar buscant-me pel Nepal. On vaig tocar el cel, el meu sostre, l’alçada màxima a la qual he estat (a part de les que assoleixen els avions!), 5.416 metres.

*Aquest post m’agradaria dedicar-lo a totes les persones que, com nosaltres, tenien l’objectiu de fer la ruta dels Annapurna i que el mes passat (octubre de 2014) hi van perdre la vida.

http://www.lavanguardia.com/deportes/20141019/54418061905/ascienden-a-38-los-fallecidos-y-a-332-los-rescatados-en-las-montanas-de-nepal.html

**I encara més important, a tots els sherpes que, per a pagar l’educació o alimentació dels seus fills, o per pagar els medicaments pels seus pares,… han perdut la vida tot obrint camí a expedicions de diferents nacionalitats que volien fer un o altre cim. 

http://news.nationalgeographic.com/news/special-features/2014/04/140426-sherpa-culture-everest-disaster/

IMG_0061
A Katmandú
IMG_0060
Monkey Temple

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s